Marc teòric
Segons la Fundació Luis Vives, l'exclusió social és un concepte multidimensional que fa referència a un procés de pèrdua d'integració o participació de l'individu en la societat en àmbits com l'econòmic, el polític-legal i el social relacional. (Fundació Luis Vives).
Per la Generalitat de Catalunya l'exclusió social es defineix com "el resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la vida personal, social, cultural i política dels individus" (Generalitat de Catalunya, 2014).
Per a Liberties l’exclusió social és una situació en la que s’hi troben persones les quals no tenen el mateix accès a totes les oportunitats i serveis que la resta de població i això els implica que no puguin gaudir d’una vida digna i feliç. (Liberties, 2021).
De manera pròpia els membres de l'equip de treball hem realitzat una definició d’exclusió social, utilitzant idees dels diferents autors nomenats anteriorment i entitats d'aquest àmbit.
L’exclusió social és una situació en la que viu molta gent la qual els priva de realitzar o els priva de tenir les mateixes oportunitats que els altres, degut a aquest fet aquesta gent no pot duu a terme una vida digna com la resta de població.
El perfil més destacat, objecte d'aquesta problematica social esdevé en grans magnituds el col.lectiu de joves immigrants. Una persona immigrant és aquella persona que ha tingut que abandonar el seu país per diferents raons i s’ha instal·lat en un altre. (Llopis i Llort Rosa, Polítiques d’immigració, 2002)
A Catalunya la major part de població que ha immigrat provenen de països com el Sud de França, d’Occitània, del País Valencià i de la resta de l’estat. Segons Rosa Llopis les diferències entre països fan que aquesta gent busquin una millora de vida i un futur òptim. (Llopis i Llort Rosa, Polítiques d’immigració, 2002).
Segons Jordi Amorós el nombre de persones estrangeres que viuen a Catalunya ha augmentat de 121.361 l’any 1998 a 1.184.192 l’1 de gener de 2009, i de representar l’1,97% de la població al 15,86% de l’any 2009. La població catalana ha experimentat un creixement del 21,47% (Jordi Amorós, 2010).
El resultat d'aquestes dades es degut a la situació perjudical que han viscut en el seu país d'origen i
Aquestes dades són degut a la situació en la qual vivien al seu país d'origen i per aquests factors interns en la societat han tingut que immigar a un altre país per buscar una qualitat de vida millor. L'augment de joves migrats ha comportat la creació de programes d'adaptació per a la gent que emigra al nostre país, a diversos nivells socials: sanitari, socio-laboral i educatiu.
La salut mental es un estat d'equilibri emocional, cognitiu i conductual que permet el desenvolupament integral de la persona en el seu entorn, aquesta es un estat de benestar en el que la persona es concient de les seves pròpies capacitats, per enfrontar-se a la vida. Però, que succeix quan apareix una alteració en el desenvolupament psicològic? Els transtaorns mentals són una àmplia gamma de condicions de salut mental que afecten de manera notable en la persona, a nivell psicològic, psiquic o fisic i que poden persistir en el temps de manera temporal. Molts joves en l'actualitat s'han vist afectats per un augment de sofriment a nivell personal, aquest fet a desenvolupat un moviment molt reinvindicatiu cap a la necessitat de més atenció i control sanitari de qualitat i disponibilitat.
La relació entre la migració i la salut mental és gairebé difícil d'entendre a través d'estadis diversos. Els joves que inicien un procés de migració cap a un altre país es troben immersos en un camí constant de factors aliens que afecten de manera complexa al seu desenvolupament psicològic, aquest conjunt de factors estressants afecten a tota persona que ha de viure aquesta situació. Els joves Sense Referent són un conjunt de menors procedents de l'Àfrica que fugeixen del seu país per diversos factors en cerca d'una vida digna, el malestar per aquests joves s'incrementa quan el país receptor és molt diferent i a més a més promou l'exclusió i rebuig cap aquest col.lectiu.
El SSAPIR (Servei D'atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats) ha detectat un augment dels joves atesos arran dels anys, viure el dol i la desadaptació social d'un jove migrant durant la infància i adolescència, les etapes més rellevants per al desenvolupament integral de la persona implica grans problemàtiques psicològiques i psíquiques, orientades cap a l'aparició d'una extrema vulnerabilitat a l'hora de patir una malaltia mental. Aquest col·lectiu s'ha convertit en un dels punts més febles de la societat, tot plegat conseqüència d'un alt risc social en l'àmbit de la salut mental ja que entre altres factors pateixen una desvinculació i perdúa a nivell familiar, territorial, cultural, etc.
Per a Liberties l’exclusió social és una situació en la que s’hi troben persones les quals no tenen el mateix accès a totes les oportunitats i serveis que la resta de població i això els implica que no puguin gaudir d’una vida digna i feliç. (Liberties, 2021).
De manera pròpia els membres de l'equip de treball hem realitzat una definició d’exclusió social, utilitzant idees dels diferents autors nomenats anteriorment i entitats d'aquest àmbit.
L’exclusió social és una situació en la que viu molta gent la qual els priva de realitzar o els priva de tenir les mateixes oportunitats que els altres, degut a aquest fet aquesta gent no pot duu a terme una vida digna com la resta de població.
El perfil més destacat, objecte d'aquesta problematica social esdevé en grans magnituds el col.lectiu de joves immigrants. Una persona immigrant és aquella persona que ha tingut que abandonar el seu país per diferents raons i s’ha instal·lat en un altre. (Llopis i Llort Rosa, Polítiques d’immigració, 2002)
A Catalunya la major part de població que ha immigrat provenen de països com el Sud de França, d’Occitània, del País Valencià i de la resta de l’estat. Segons Rosa Llopis les diferències entre països fan que aquesta gent busquin una millora de vida i un futur òptim. (Llopis i Llort Rosa, Polítiques d’immigració, 2002).
Segons Jordi Amorós el nombre de persones estrangeres que viuen a Catalunya ha augmentat de 121.361 l’any 1998 a 1.184.192 l’1 de gener de 2009, i de representar l’1,97% de la població al 15,86% de l’any 2009. La població catalana ha experimentat un creixement del 21,47% (Jordi Amorós, 2010).
El resultat d'aquestes dades es degut a la situació perjudical que han viscut en el seu país d'origen i
Aquestes dades són degut a la situació en la qual vivien al seu país d'origen i per aquests factors interns en la societat han tingut que immigar a un altre país per buscar una qualitat de vida millor. L'augment de joves migrats ha comportat la creació de programes d'adaptació per a la gent que emigra al nostre país, a diversos nivells socials: sanitari, socio-laboral i educatiu.
La salut mental es un estat d'equilibri emocional, cognitiu i conductual que permet el desenvolupament integral de la persona en el seu entorn, aquesta es un estat de benestar en el que la persona es concient de les seves pròpies capacitats, per enfrontar-se a la vida. Però, que succeix quan apareix una alteració en el desenvolupament psicològic? Els transtaorns mentals són una àmplia gamma de condicions de salut mental que afecten de manera notable en la persona, a nivell psicològic, psiquic o fisic i que poden persistir en el temps de manera temporal. Molts joves en l'actualitat s'han vist afectats per un augment de sofriment a nivell personal, aquest fet a desenvolupat un moviment molt reinvindicatiu cap a la necessitat de més atenció i control sanitari de qualitat i disponibilitat.
La relació entre la migració i la salut mental és gairebé difícil d'entendre a través d'estadis diversos. Els joves que inicien un procés de migració cap a un altre país es troben immersos en un camí constant de factors aliens que afecten de manera complexa al seu desenvolupament psicològic, aquest conjunt de factors estressants afecten a tota persona que ha de viure aquesta situació. Els joves Sense Referent són un conjunt de menors procedents de l'Àfrica que fugeixen del seu país per diversos factors en cerca d'una vida digna, el malestar per aquests joves s'incrementa quan el país receptor és molt diferent i a més a més promou l'exclusió i rebuig cap aquest col.lectiu.
El SSAPIR (Servei D'atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats) ha detectat un augment dels joves atesos arran dels anys, viure el dol i la desadaptació social d'un jove migrant durant la infància i adolescència, les etapes més rellevants per al desenvolupament integral de la persona implica grans problemàtiques psicològiques i psíquiques, orientades cap a l'aparició d'una extrema vulnerabilitat a l'hora de patir una malaltia mental. Aquest col·lectiu s'ha convertit en un dels punts més febles de la societat, tot plegat conseqüència d'un alt risc social en l'àmbit de la salut mental ja que entre altres factors pateixen una desvinculació i perdúa a nivell familiar, territorial, cultural, etc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada