Resultats i conclusions

 

RESULTATS

Una vegada acabat el treball i just després d’analitzar les trenta-vuit respostes obtingudes al qüestionari mitjançant l’eina Excel i els gràfics amb percentatges que es creen automàticament en contestar les preguntes, hem observat si s’han complert o no els objectius que esperàvem obtenir. Esperem que aquests resultats ens ajudin en un futur quan ja siguem educadors i educadores socials a poder entendre millor la situació que viuen aquestes persones i així poder ajudar-los d’una manera més empàtica i des d’un punt de vista més proper i personal. 

Resumidament, cal dir que sí que s’han complert els objectius que ens vam marcar des d’un bon principi. Hem aconseguit donar resposta a si les mesures d’adaptació al territori i a la societat són suficients per a les persones immigrants i ens adonat compte de què no són necessàries, ja que el 71.1% de les persones que han contestat el qüestionari així ens ho han fet saber. Amb relació al nostre objectiu de saber com és senten les persones immigrants comentar que sí que li hem aconseguit donar resposta. Envers els dos últims propòsits, els quals són evitar que acabin patint exclusió social i veure com augmenta o disminueix el flux de JSR dir que hem pogut obtenir respostes però tampoc molt detallades. Ens han ajudat a orientar-nos una mica a saber quina era la resposta a aquests objectius, això no obstant que tampoc els hem pogut completar del tot. 

A part de donar resposta als nostres objectius, gràcies al qüestionari hem pogut endinssar-nos en el tema i investigar molt més. Vam començar preguntant el gènere i l’any de naixement de les persones participants. La gran majoria, amb un 71.1% són dones, nascudes entre els anys 2004 i 2001 majoritàriament. També ens hem interessat pel seu lloc de residència, en el qual donàvem tres possibilitats, ciutat de Lleida, pobles del voltant i altres províncies i els tres han assolit un percentatge semblant: 39.5%, 31.6%, 28.9% respectivament. 

El 92.1% dels enquestats creuen que l’exclusió social en menors s’hauria de tractar més d’aprop, i un 57.9% reconeix que sap d’algun cas d’algun jove immigrant que hagi patit aquesta exclusió social. També diuen que ser un JSR té una relació propera en l’aparició de riscos en la salut mental a causa d’episodis traumàtics i de l’exclusió que han viscut. 

Un 68.4% creu l’impacte emocional d’aquest col·lectiu rep poca importància al nostre país, mentre que un 2.6% ens fa saber que sí que rep molta importància. A la següent qüestió els i preguntàvem quants JSR pensaven que hi havia aproximadament a nivell espanyol, i just un 50% dels enquestats diu que creu que hi ha més de 10.000 JSR. La raó per la qual la majoria dels que ens han respost el qüestionari creuen que cada vegada hi ha més Joves Sense Referent al nostre país a causa de la pobresa dels seus països, de la pobresa que hi ha en ells i per la situació bèl·lica que poden patir. 

CONCLUSIONS

Per concloure la nostra investigació, podem afirmar que els JSR són un dels àmbits més vulnerables en l'àmbit espanyol. Gràcies amb aquest projecte ens hem adonat de molts aspectes i hem pogut fer un canvi de mirada.

Com a futurs educadors i educadores afirmem que és molt important escoltar, analitzar i després ajudar als nens, nenes, joves, adolescents, etc., que no tenen una figura materna o paterna en aquest nou país. L'acompanyament, la protecció i el seu benestar són eines molt rellevants a l'hora del desenvolupament personal, laboral i sentimental dels JSR. Hem de tenir molt clar que aquests joves estan exposats a un gran perill i a una crítica exclusió social.

Com hem mencionat durant el projecte, la falta de recursos, la pobresa, l'exclusió, entre altres, són un dels factors més rellevants que fan que aquests nens deixin els seus països de procedència. També altres marxen per sobreviure, ja que als seus països hi ha guerres, persecucions, violència, etc. Són joves que busquen una altra oportunitat per viure i volen ser tractats com a nens.

Finalment, com a opinió grupal pensem que cada vegada estem treballant més a nivell estatal i europeu per explorar les possibilitats de desenvolupar i impulsar l'acolliment familiar com una alternativa per donar suport a la infància migrant no acompanyada.